Agraïment i reflexió

Vull donar-vos el meu agraïment ,perquè des de que he vingut amb vosaltres , sóc una altre persona ,em sento bé amb mi mateixa ,com mai mi havia sentit,he guanyat amb seguretat i optimisme ,veig les coses més fàcils ...,vaja que puc dir que em sento feliç , i em costa molt nombrar aquest terme .M'agradaria donar un crit d'alerta a totes les persones que teniu dubtes , inseguretat , bloqueigs , ansietat , i sobretot molta por , a no sé què, però molta por al que és desconegut ,que fa que et provoqui un malestar interior que no et deixa viure,i fa que no et valoris a tu mateixa i et tractis com una "merda", i et donis cops contra la paret ,i et lamentis , i et costi trobar solucions perquè només veus problemes i obstacles molt difícils de superar , però jo us puc dir que no és impossible ,perquè un dia ,un atac d'ansietat molt fort em va donar un cop d'alerta i em va fer reflexionar ,em vaig donar compte ,que per una vegada a la vida havia de pensar amb mi,que havia de fer alguna cosa perquè no podia continuar amb aquell nus que m'estrenyia i em feia sentir infeliç.; Vaig buscar informació i un dia ,amb molts de nervis,perquè es pot dir que estic sortint de l'armari ,"el meu primer pas " em vaig presentar a l'assossiació i ara sóc un altre persona , i ho valoro com a molt positiu , :Us animo a totes que us accepteu i us mostreu tal com sou,per més difícil que us sigui.

M.J., gràcies pel teu missatge. Només per això ja val la pena formar part de l'associació!!!

Petons i fins aviat!!!

Agraeixo que la nostra presència t'hagi causat tot això de positiu. Gràcies a tu per a la teva aportació, tendresa, adaptabilitat i disposada a ajudar.

Hola maca!!! Doncs si que em fet feina eh? M'agrada molt el teu missatge pel to d'esperança que conté i m'emociona llegir una paraules tan agraïdes.

No sempre es fàcil fer un canvi de rumb, de prendre decisions, de ser valenta... però també és veritat que sempre veiem més dificultats i barreres de les que en realitat n'hi han i perquè? doncs jo crec que són la materialització de les nostres pors, encara que només és una opinió Sortir de l'armari es cridar al mon que existeixes, que no vols seguir amagant-te per ser com ets... la foscor mai ens pot fer felices.

Ah! i de part de totes les nenes que vam anar al càmping per Sant Joan, moltíssimes gràcies per la teva companyia i amanides jejeje

Ens veiem aquesta nit a Celrà!!!

.