LITERATURA: La princesa del conte és lesbiana

El nou llibre d’Isabel Franc subverteix els clixés dels contes de fades.
Per Aina & Alba

LITERATURA: La princesa del conte és lesbiana Gl14-art

Isabel Franc = Lola Van Guardia

La literatura lèsbica no té perquè ser tràgica. Prou d’amors impossibles que acaben fatal, de culpabilitat i d’angoixes diverses. Isabel Franc això ho té molt clar i fa més de deu anys que ens fa riure. Ara, un cop superat el càncer que l’ha tinguda fora de joc un any, l’escriptora barcelonina acaba de publicar Cuentos y fábulas de Lola Van Guardia, un recull de relats d’estils diversos on, sobretot, el que abunda és l’humor i que ha dedicat a totes aquelles amigues properes que l’han acompanyada en el mal tràngol. Molts d’aquests relats estan firmats pel seu alter ego, Lola Van Guardia, pseudònim sota el qual va publicar Con Pedigree el 1997, que es va acabar convertint en una trilogia, i que l’ha acompanyada sempre. Franc dóna la volta a tot allò que se li posa al davant, i ara li ha tocat el torn als clàssics contes infantils, que apareixen a la primera part del seu nou llibre una mica transformats. La princesa que no troba príncep que li faci el pes i que és titllada de frígida pel regne sencer no pateix cap disfunció en la seva anatomia, sinó que és lesbiana. I perquè no es digui que l’autora oblida totalment els homes, Franc adapta també el conte en la seva versió masculina. El príncep impotent amb les princeses d’arreu troba finalment qui li aixequi el reial membre: un soldat de peu. L’autora defensa: “Quan s’ha patit la discriminació i la tradició ha estat sempre tan masclista, hi ha un desig de parodiar-ho”. Per a Franc, la paròdia és una manera d’assumir la pròpia condició, “ja que quan pots riure de tu mateixa significa que has arribat al moment desitjat de maduresa”. I també la resposta de l’entorn és millor, més relaxada. De fet, els personatges sortits de la ploma (mai millor dit) de Lola Van Guardia són lesbianes exagerades i excessives, però molt reals. Tant, que tothom reconeix alguna de les seves amigues en les històries. El llenguatge ha estat sempre una eina reivindicativa per a Franc, que ha fet de la feminització del genèric un dels seus trets més característics. Lola Van Guardia no parla de mossos d’esquadra, sinó de mosses, i així amb tot el que us pugueu imaginar. Convivim tant amb el masculí que no ens n’adonem fins que algú ens ho fa notar; primer, segurament, riem, però de seguida ve una reflexió sobre el tema. Cuentos y fábulas de Lola Van Guardia avança de pressa, entre contes clàssics, adaptacions d’acudits lèsbics (amb gràcia), relats “més Franc que de Van Guardia”, i microrelats. Fins arribar al ‘Faulari Les’, un sorprenent conjunt de faules amb títols tan delirants com ‘Gallina hetero en corral Les’o ‘La granota lesbiana que volia ser vaca heterosexual’. Per descomptat, no els falta la moralitat final com marca la tradició. La biografia d’un gat molt especial tanca el llibre. Isabel Franc és conscient que és molt difícil fer entrar el públic hetero a la seva literatura, però mai s’ha plantejat escriure d’una altra manera “perquè és d’aquesta forma que vull arribar al màxim nombre de gent i, sobretot, perquè és així com em diverteix la meva feina”. Critica que no hi ha manera de treure’s de sobre l’etiqueta d’escriptora humorista lèsbica i quan alguna vegada –molt poques–l’han convidat a algun acte com a escriptora humorista a seques li ha faltat temps per celebrar-ho. I és que no té cap problema a ser l’abanderada de la causa si fa falta, com de fet ja ho és, però atenció: una cosa no treu l’altra.
‘Cuentos i fábulas de Lola Van Guardia’. Isabel Franc (Ed. Egales).

Entrevista al 2006 a Isabel Franc

Notícia extreta de TimeOut:
http://www.timeout.cat/barcelona/ca/gai-i-lesbic/feature/critic/560/la-princesa-del-conte-es-lesbiana.html

.