Hi ha vida al planeta Barcelesbos?

Ens cau l’ànima als peus quan veiem la manca d’oci nocturn lèsbic que pateix Barcelona.
Per Aina i Alba

Gairebé haureu hagut de fer de detectius, amb la lupa a la mà, per trobar alguna referència a propostes femenines dins l’allau de festes de cuir, de roba interior, d’óssos, de petardeig i de tot el que us pugueu imaginar que s’anuncia cada setmana pels gais.

En efecte, probablement esteu davant de la secció més desagraïda d’aquesta publicació, ho hem de reconèixer. Varietat i originalitat semblen paraules d’un altre idioma.

Per això hem decidit passejar-nos per aquest desert que és l’oci lèsbic de la nostra ciutat, a veure si parlant directament amb les persones que estan al càrrec d’alguns dels seus oasis podíem respondre a certs enigmes. Buscàvem algunes Kit Porter de Barcelona, i les hem trobat. Elles no són germanes de l’espectacular Bette Porter ni regenten locals de 500 m2 on "The Organ" o "Goldfrapp" amenitzen qualsevol nit de dimecres, però són reals, igual que el munt de noies que, un cop fora de l’armari i vist el panorama, de vegades preferirien tornar a entrar.

Comparacions impossibles a part, era necessari investigar el perquè d’aquest retrocés en l’oferta lèsbica –que fa quatre anys hi hagués més oferta per triar segurament és simptomàtic d’algun problema. Serà que les noies ja no surten? O potser ja no necessiten anar d’ambient per lligar? Doncs ja us diem nosaltres que ni una cosa ni l’altra. Les noies surten igual que sempre i, desgraciadament, això de lligar a l’ascensor o a la biblioteca pot passar, però passa poc.

Tot parlant del tema amb la DJ del Déjà Vu, Sussana, va sortir una reflexió mig en broma però interessant. Segons el seu punt de vista, “el sector lèsbic no té gaire futur empresarial perquè 1) les noies quan tenen parella es queden a casa gaudint de la tranquil·litat i de...ja sabeu... 2) quan la nòvia les ha deixat també es queden a casa perquè estan fetes pols i no tenen ànims per relacionar-se, i 3) quan es troben en condicions de tornar a fer vida social no tenen la mateixa capacitat d’ingerir alcohol que un home, cosa que evidentment debilita la caixa d’un local només poblat per dones”.

Però aquesta teoria falla en molts casos i per tant vam buscar més opinions, com la de Mer Ezquerra, propietària de l’antic Dmer, que pensa que “sí que hi ha futur però s’ha de saber enfocar, és molt important cuidar l’entrada perquè hi ha llocs que, pel fet d’admetre nois, han perdut l’essència del principi”. Mer ho té molt clar: “Les noies estan esperant que torni a obrir”, i si té raó en una cosa és que el seu local sempre estava ple a vessar. No n’hi ha prou a obrir un bar per a noies, s’ha de saber quina clientela es vol tenir i esforçar-se per a mantenir-la. Si no, pot passar com a La Femme, que ha tancat fa tot just dues setmanes.

Raquel Morillas, responsable i empresària de la discoteca Déjà Vu, després de passar per El Gran Hermano, critica: “Qualsevol ciutat, per petita que sigui, té el seu bar gai, en canvi amb les noies has de remoure cel i terra per trobar un local”. Aquí anem al tema de sempre, els avanços de les dones van més lents en tots els àmbits i potser en la qüestió homosexual encara més. Raquel creu que “l’oferta actual no satisfà la demanda”, i nosaltres corroborem aquesta opinió amb totes les nostres forces.

Hi ha vida al planeta Barcelesbos? Oberturagl-art

Hi ha vida al planeta Barcelesbos? Oberturagl-art

Local Dejà Vu - c/ Aribau 81 (Barcelona)

Quina és, doncs, la clau de l’èxit dels locals per a noies? Ai, que hem arribat al final de l’article i estem més o menys com al principi...

Reportatge extret de TimeOut:
http://www.timeout.cat/barcelona/ca/gai-i-lesbic/feature/critic/383/hi-ha-vida-al-planeta-barcelesbos-.html

.